Sant Antoni tampoc no els agrada. Doncs a mi, sí!!!
28 de novembre de 2016
Text de Joanot Pasqual.
Sant Antoni tampoc no els agrada. Doncs a mi, sí!!!
Perquè quan tenia set o vuit anys l’Angelina de cal Pau del Llor ens hi aconseguia els cromos aquells que no sortien mai per poder acabar la col·lecció.
Perquè després m’hi va portar mon pare.
Perquè m’hi vaig comprar el primer llibre anti Opus Dei d’El Ruedo Ibérico l’any 76, com si fes un gran acte de rebel·lia.
Per les desenes de llibres que m’han fet feliç (i han fet feliç gent que estimo).
Pels atles antics inútils, on surten Fernando Poo, Elobey Grande, Elobey Chico, Annobón i Corisco.
Pel llibre de fotos magnífiques del Mosteiro da Batalha.
Per la biografia del cardenal Merry del Val per a la Maria Rosa, que vaig trobar després de vint anys de buscar-la-hi.
Per Pedro Páramo i El llano en llamas de Juan Rulfo.
Per les memòries de la Infanta Eulalia de Borbón.
Pels llibres de problemes de geometria diferencial.
Pel Derrotero de las costas de España d’en Tofiño.
Per la postal d’en Roisin de la Torre Vermella de can Camins del Prat.
Per les onze novel·les de la sèrie Temps Obert del Pedrolo (que no tornaré a llegir mai més, em sembla).
Pel Diccionari d’Heràldica d’en Fluvià.
Per aquelles pessigolles que sents imaginant-te què hi trobaràs…
(I pel cruixit i els grinyols dels baguls de fusta de bon matí).
