L'IMAGINARI PRESENT DEL MERCAT DOMINICAT DE SANT ANTONI
5 d'abril de 2020
Avui és el quart diumenge que el nostre Mercat roman tancat temporalment. En el context d’incertesa que vivim aquests dies per les afectacions pel COVID-19 i amb les restriccions aplicades per part de les Administracions, que afecten a tot el petit comerç, es fa francament difícil. Des del Mercat de Llibres Dominical de Sant Antoni, primer de tot, volem donar el condol a tots aquells que hagin perdut algun ésser estimat, solidaritzar-nos amb tots aquells que teniu algú hospitalitzat o esteu patint la malaltia i amb aquells que treballeu en primera línia per cuidar-nos a tots.
El tancament del nostre Mercat ens suposa un gravíssim perjudici econòmic, doncs, més de setanta famílies depenen dels ingressos que la seva parada els proporciona. Però, arribats en aquest punt, entenem que és una mesura necessària per poder superar la crisi sanitària que a hores d'ara estem patint.
Dir-vos que mai en la nostra història, més que centenària, havíem patit un tancament com l’actual. Som un mercat que des d’abans dels temps de la Guerra Civil hem estat a peu de carrer per portar el llibre i la cultura a tothom. Vam ser part de l’escletxa cultural que en la postguerra va facilitar la lectura a milions de visitants que van passar pel nostre Mercat, sent un motor del barri de Sant Antoni, de la ciutat i d’arreu. Som uns grans preservadors de la cultura i, alhora, de materials essencials, donant valor afegit i fent que tots aquests meravellosos llibres per l’estudi de la nostra història, pels col·leccionistes, lletraferits, investigadors o els bibliòfils i, amb què treballem es facin visibles cada diumenge al nostre Mercat.
Però, en la meva imaginació escolto l’arribada dels primers carros pel carrer Urgell plens de llibres, videojocs, còmics, pel·lícules, postals, calendaris i tot un munt d’infinits objectes de col·leccionisme que tenen aquella màgia de portar-nos algun record o algun aprenentatge. Sento el bon dia dels primers paradistes adormits descarregant els seus vehicles i fent la primera xerradeta, veig el que arriba tard perquè avui s’ha adormit i el que descarrega a correcuita perquè ha vist un lloc lliure per poder aparcar. Sento el fred del ferro de les taules de les parades a les mans, observo l’art de posar els faldons a les taules i la col·locació dels primers llibres que amb orgull es posen com si fossin peces del millor aparador de París. Al carrer Manso veig les primeres caixes de còmics plenes d’herois i les de pel·lícules que esperen ser vistes aviat. Encara no acabem de muntar i ja veiem passejant els primers clients. Tots els paradistes estem desitjant que vegin aquest desplegament com un mar de petits i grans tresors que molt aviat es lluiran al Mercat. Oloro el perfum que desprèn el paper, escolto el murmuri dels paradistes a l’arribada dels primers clients, mostrant les troballes i les novetats que han preparat durant la setmana: s’enceten les primeres converses entre clients i paradistes. Acaba d’obrir el Mercat i arriben les primeres famílies amb criatures cercant els cromos que els fan falta per acabar la col·lecció. Al carrer Urgell sento les rialles i els nervis dels nens i nenes que troben aquell conte que, de ben segur, els pares els llegiran aquella mateixa nit. He vist a Borrell a joves estudiants que encara no han anat dormir demanant llibres de filosofia i, a la cantonada de Borrell amb Manso, hi ha un grup d’adolescents emocionats, explicant-se que s’han passat tots els nivells mentre miren les parades de videojocs. A Tamarit ja es veuen als primers cinèfils parlant dels seus actors i pel·lícules preferides. I veig al Mago Fèlix pronosticant el futur polític i, el més important, el futur del Barça… guanyarà la “Champions”? M’imagino tot passejant observant les parades que són a les capçaleres del mercat, com s’acomoden al seu espai els llibres, els seus tresors amb l’esperança que alguns d’aquests tresors tindran una nova llar, una nova casa. El primer esmorzar i les primeres converses entre paradistes: sense distingir el punt i coma del punt seguit, només l’emoció de les recerques literàries de la setmana fa l’esmorzar d’allò més engrescant.
Sí, avui és el quart diumenge que no ens veiem. Una grandíssima enyorança ens envolta: no poder veure els companys i companyes. Hi ha alguns paradistes que no havien tingut un diumenge lliure en més de trenta anys, no diguem quatre diumenges seguits! No assistir un diumenge al Mercat Dominical de Sant Antoni és com una mena de sacrilegi. S’ha de tenir una molt bona excusa per no assistir-hi i, si no la tens, els companys et miren estranyats i amb una cara que et diu: “T’has tornat boja!?”.
Moltes vegades parlem dels clients i passejants, però avui he volgut parlar, també, dels més de setanta paradistes que formen part d’un Mercat com el nostre, que és alguna una cosa més que anar a treballar, és trobar-te amb els teus col·legues, amb la gent que entén les bogeries i la devoció de ser col·leccionista, de ser lletraferit, perquè sí, els paradistes del nostre Mercat també ho som.
Tot aquest imaginari de diversos i infinits escenaris molt aviat tornaran a ser reals: ens en sortirem!
Fins molt aviat, us trobem molt a faltar!
Fuensanta Garcia, paradista i presidenta del Mercat Dominical de Sant Antoni
