Foc, paper i tisora: història dels llibres perduts
17 de maig de 2021
Horaci, poeta llatí universal, va dir un dia en ple subidón: “he creat un monument més perdurable que el bronze”. Horaci va tenir sort i sí, els seus poemes van perdurar, però no sols per la seva qualitat, sinó perquè el material en què estaven escrits no va ser pastura de les flames fortuïtes, ni de les infortuitas d'algun col·lega rival, o enemics polítics, o religiosos, ni van ser arrossegats per l'aigua d'alguna inundació, ni es van podrir o es van esborrar les paraules, ni se'ls va menjar cap insecte o rosegador...
La història de la literatura és la història dels llibres que coneixem, però també dels que han desaparegut, la qual cosa sens dubte és una gran pèrdua per als lectors, però més encara per als autors, molts dels quals no hauran passat a la posteritat d'Horaci per la senzilla raó que els seus escrits es van extraviar o es van destruir. Un exemple: el poeta tardomedieval escocès William Dunbar va escriure una triava dels seus col·legues cèlebres; doncs bé, dels 22 que cita, deu són absolutament desconeguts avui.
Font: La Vanguardia. Per Isabel Gómez Melenchón.
La història de la literatura és la història dels llibres que coneixem, però també dels que han desaparegut, la qual cosa sens dubte és una gran pèrdua per als lectors, però més encara per als autors, molts dels quals no hauran passat a la posteritat d'Horaci per la senzilla raó que els seus escrits es van extraviar o es van destruir. Un exemple: el poeta tardomedieval escocès William Dunbar va escriure una triava dels seus col·legues cèlebres; doncs bé, dels 22 que cita, deu són absolutament desconeguts avui.
Font: La Vanguardia. Per Isabel Gómez Melenchón.
Neteja
